La brigada d’obres, que fa dècades s’encarregava de reparar qualsevol desperfecte als nostres carrers i edificis municipals, és en l’actualitat un compendi de diverses minibrigades compostes per gent de la borsa de treball i programes del ADL dirigides pel poc personal fixe que queda al capdavant d’estes tasques a l’ajuntament.
Carlos Bueno
Senyalitzar, posar tanques, realitzar el manteniment de les escoles i escoletes municipals, de l’ajuntament, muntar entarimats per a concerts, passarel.la de moda, Mare de Déu… retirar i col.locar cadires i mobiliari urbà en festes locals i dels carrers, en Falles, reparar trapes, bolardos i voreres, encarregar-se del cementeri, de la Llacuna del Samaruc, del Polivalent… de tot això i molt més es preocupa la gent de les brigades.
Com a treballadors fixos hi ha en l’actualitat dos electricistes, tres jardiners, dos en les instal.lacions esportives, tres encarregats dels cementeris, un al Consell Agrari, un al Polivalent i dos oficials en els col.legis Cervantes i Ribalta, tots ells coordinats per Paco Veinat, que recorda que fa només un parell de dècades les brigades comptaven amb personal qualificat i mitjans per a escometre obres de major entitat que mantenien la població en perfecte estat. Ara, amb la gent que s’incorpora de la borsa de treball, no s’aconsegueixen fer els treballs d’abans. “No per quantitat sinó per qualificació”, explica el coordinador.
Brigada actual (d’esquerra a dreta), Jaume Forner, Toni Cerezo, Alejandro Acosta, Francisco Celedonio, Vicent Barberá, Genaro González, Alfredo Bueno, Carlos Frau, Ismael Espert. LVA
I és que Paco assegura que es perd molt de temps ensenyant als que entren a treballar, i quan ja saben funcionar a soles acaben el contracte, marxen i entren operaris nous, amb la qual cosa cal tornar a ensenyar-los. “A més alguns posen interés i altres no tant”, postil.la.
La solució no és senzilla. Potser, encara que es tracta de treball municipal caldria garbellar i quedar-se amb una bossa de gent apta per a este tipus de funcions, i els qui no sàpien treballar en estes tasques que se’ls oferisca una altra ocupació perquè, al final, cal justificar amb un bon servei la dotació econòmica que tenen les brigades.
En l’actualitat s’han d’externalitzar treballs d’obra de mes envergadura i donar al sector privat el manteniment d’algunes zones verdes del poble, com el Parc Salvador Castell, Bernat Guinovart i la plaça del Polivalent per la falta de personal.
Un altre problema que pateixen les brigades és l’envelliment de la plantilla fixa. De moment estan en marxa les oposicions per a cobrir la plaça de conductor i d’oficial de manteniment del col.legi Cervantes. Caldria fer un esforç per a cobrir les places del personal que ha anat jubilant-se en les diferents seccions a més d’estudiar la possibilitat de crear places de llanterner, mecànic, pintor i oficials d’obra per a donar continuïtat a les brigades i que continuen prestant servici al poble. Veinat vaticina que “de seguir així, en cinc anys no existiran les brigades”.
EL PASSAT DE LES BRIGADES
Ramón Sanchis va entrar en la brigada municipal en 1966, amb 17 anys. Era obrer en una empresa local, però a causa d’una crisi de la construcció va estar més d’un any sense treballar. Va tindre la sort que li cridaren de l’ajuntament i eixa va acabar sent la seua ocupació fins que fa huit anys es va jubilar.
En aquella època era extrany que la gent volguera treballar per al municipi, i el consistori havia d’anar buscant persones qualificades per a les incidències que es produïen, que cada vegada eren més. El primer que li va tocar fer va ser una teulada en el cementeri perquè la gent no es banyara quan plovia.
Davant de la barrera: Quico Ferrandis, Víctor i Juan Segura. Darrere: Ramón Sanchis, Pepe Ferragud, Celestino i Antonio Biosca. Dins de la contrabarrera: Ramón Sanchis (pare), Paco Espada, Pepe Pelechano i Isidoro. – Any 1968. LVA
Ramón conta que en els anys 60, amb Amadeo Llácer d’alcalde, treballaven quasi una desena de persones que arreglaven socavons i xicotets desperfectes. Quan a principis de la dècada següent va entrar de primer edil Manuel Rico Huguet se’ls va fer un contracte indefinit i van començar a funcionar com una vertadera brigada. En 1999, amb Emili Gregori, van fer uns exàmens i van passar a ser funcionaris de l’ajuntament. Durant tot eixe temps el número de personal fixe mai va pujar massa, encara que la gent que s’encarregava de jardins i electricistes no eren considerats de la brigada d’obres.
A més de les tasques habituals, una de les seues funcions era el manteniment de les vivendes d’alguns mestres, que estaven en el primer pis del que hui és la biblioteca i al carrer dels Arquets, al costat de l’institut sant Vicente Ferrer. Però sobretot s’encarregaven de les obres que necessitava el poble. Entre elles Sanchis recorda quan es van fer les voreres de la Ronda d’Alzira, les de l’eixida d’Algemesí, carrer Cervantes, Albalat… En aquella època van arribar a haver 200 persones treballant.
La raó era que el sector de la construcció estava passant per una altra dura crisi, i el llavors alcalde, Juan Girbés, va contractar molts obrers perquè hi havia una llei estatal per la qual el Servei Públic d’Ocupació Estatal pagava part de les prestacions per desocupació i els ajuntaments completaven el jornal a canvi de treballs en els municipis. Gràcies a això en la dècada dels 80 es va poder fer molta faena sense contractar empreses privades. Una de les anècdotes que relata és que els taulells del considerat barri antic es van posar en blanc i negre, i la resta en blanc i roig. En aquell temps també es va comprar el primer dúmper, que després van ser més. Evidentment hi havia més mitjans que ara.
Drets: Luís Domingo, Adrián Machí, Vicent Adam, Pepet (El Jardiner), Hilario Domingo, Don Juan Girbés, Alfredo Canet, Pepe Mora, Ramón Sanchis, Manolo Esteve i Emilio Morales Llopis. Acatxats: Emilio Morales Domingo, Ricardo Grau, Juan Machí, Vicent Bueno, Vicent Fandos, Vicent Piquer i Vicent Talens. – Any 1988. LVA
Ramón conta que, fins que en 1979 la Comissió Taurina es va encarregar d’organitzar la Setmana de Bous, era l’ajuntament el que preparava i dirigia la festa, i la brigada havia de muntar els corrals, el corro, les tanques del recorregut de l’encierro i el del carrer Muntanya per a la vaqueta de migdia… “Abans, igual que ara, quan més festa hi havia al poble més treball teníem: en bous, la Mare de Déu, la Fira, Falles…”, ens diu. “De fet estàvem catalogats com a ‘treball d’entreteniment’, encara que la nostra faena mai va ser un passatemps”.
Evidentment el manteniment de la nostra ciutat no és cap passatemps. Les brigades han viscut èpoques de major incidència en les obres municipals que en l’actualitat. Ara la disjuntiva consisteix en tindretreballadors fixos per a exercir les labors requerides per al lloc o si es contracten empreses privades cada vegada que és necessari. Per descomptat sembla fonamental que sempre hi haja un mínim d’empleats qualificats al capdavant de la coordinació dels treballs municipals. Quants? Eixa és la qüestió.
