He perdut el compte de les vegades que en este periòdic hem tractat la problemàtica que pateix Algemesí per la falta d’espais d’oci per als seus joves. Des del sector públic no és fàcil d’arreglar perquè, encara que es construïa alguna cosa per a ells, mai plouria a gust de tots i, sobretot, perquè faria falta que l’ajuntament invertira molts diners per a dur a terme un projecte interessant.
De les zones que sempre hem apuntat per a albergar una àrea d’estes característiques, les antigues instal·lacions de COPAL ha sigut la més nomenada. Es tracta d’uns terrenys de més de 37.000 metres quadrats que se situen entre els carrers València, Avinguda de la Generalitat i Ronda del Calvari, que van ser adquirits per la Immobiliaria El Ferrobús per 21 milions d’euros. D’allò fa quasi 14 anys, i els rumors deien que la intenció de l’empresa era construir un centre comercial i d’oci.
Però va arribar la maleïda crisi econòmica i El Ferrobús no va edificar res. A més tampoc va poder complir amb els pagaments del banc, la hipoteca es va executar i una nova promotora, anomenada Agrocamp, es va fer amb la propietat per només un milió d’euros. No sé si en aquell moment les empreses locals no van estar atentes o no podien fer front a una quantitat d’eixe volum. Tampoc si l’ajuntament podria haver optat a la compra. De tota manera són dades irrellevants ara, que sembla bon temps per animar i ajudar a la propietària a projectar un espai per als nostres joves.
I per què ara? Molt senzill, perquè Agrocamp està obligada a derrocar les instal·lacions pel perill de caiguda d’alguns murs i teulades, i tot indica que la seua intenció és la de deixar el solar diàfan. Els estudis realitzats sobre la possible viabilitat econòmica de construir vivendes han resultat negatius. Algemesí està saturat de pisos i la demografia s’ha estancat. Així que, si no hi ha una alternativa atractiva, els terrenys de l’antiga COPAL seguiran inutilitzats.
Per això l’ajuntament podria proposar idees a la promotora, o a qualsevol grup inversor interessat, per a alçar un centre d’oci suggestiu, i sobretot facilitar-li avantatges en termes econòmics. Hauria de ser un espai amb bars per a gent de diferents edats, cinema, bolera, recreatiu, auditori a l’aire lliure, jardins… 37.000 metres quadrats donen per a molt. I sobretot amb preferència i ajudes per a adjudicataris locals. Es crearien llocs de treball, es reactivaria l’economia local i els joves tindrien un espai per a divertir-se. Per descomptat hi hauria alguna part negativa. Com he dit, mai plou a gust de tots, però deixar passar una ocasió com esta també sembla negatiu.