Assegura haver-se rendit. Ha sigut el mestre dels tornejants durant els últims sis anys i acaba de deixar-ho perquè no ha aconseguit posar a tots d’acord en admetre a les dones en el ball ni aplicar un sistema de rotació que ajude a integrar a nous aspirants.
Carlos Bueno
– Quan vas entrar a formar part dels tornejants?
– Vaig participar en la meua primera processó en 1994, després d’un any assajant. Eren uns altres temps. Ara hi ha xics i xiques que porten cinc i sis anys preparant-se i no hi ha previsió que s’integren a curt termini.
– I des de quan eres mestre del ball?
– Vaig prendre el relleu d’Enrique David en 2013. Vaig deixar de ballar després de 20 anys i em vaig dedicar només a ser mestre perquè pensarem que era beneficiós que la figura del mestre no isquera en les processons.
– I ara ho acabes de deixar…
– Hi ha un component de desgast important, encara que no era suficient per a prendre la decisió. De no haver sigut pel tema de les dones i de la regeneració hauria seguit.
Juanfran Felici durant l´entrevista. MOISÉS CASTELL/Prensa2
– Amb la teua experiència continuar hauria sigut el més lògic.
– La veritat és que jo em sentia molt útil. El ser mestre dels tornejants i també fester del barri de la Muntanya, em dóna una visió molt bona de la festa en conjunt, no solament del meu ball. Des del meu càrrec podia treballar per a millorar el desenvolupament de les processons, dels assajos pel poble i d’altres components de la Festa. S’havia establert una relació molt positiva en la resta de mestres i caps de grups que pense que era beneficiosa per a la Festa.
– I encara així vas decidir abandonar.
– M’ha sobrepassat la situació de la dona en els tornejants i de la gent que està esperant entrar. Hi ha huit aspirants que porten anys assajant i tres que s’incorporen enguany i que no veuen la possibilitat de debutar. Cada vegada hi ha més gent disposta a ballar. Segons el nostre reglament es trien les processons per ordre de veterania. Hi ha set llocs per processó i inevitablement acaben ocupats pels que ja estan dins del ball, i això acaba dificultant que els que estan esperant puguen eixir a ballar. S’estaven aconseguint incorporacions, però, baix el meu punt de vista, no amb la fluïdesa que les actuals demandes de la festa aconsellen, encara que em consta què, el Patronat, després de reunir-se amb els tornejants, ha acceptat esta manera de funcionar. Però jo pense que els balls s’han de adaptar a les característiques de la festa, que està evolucionant i creixent, i no la festa a les característiques dels balls. Pot ser això m’ho fa pensar la meua condició, també, de fester.
– Des de quan impera eixe sistema?
– Quan jo vaig entrar en 1994 ja estava així. Des del meu punt de vista s’hauria de canviar. Es va proposar que només es poguera triar una processó per a donar cabuda a més gent, però al final res ha canviat, i a mi, com a mestre, em pesava cada vegada més anar a parlar amb els aspirants any rere any per a dir-los sempre el mateix: que seguirien sense ballar i que no sabia quan podrien fer-ho.
– A més tu sempre has defensat la incorporació de la dona als tornejants i encara no ha debutat cap.
– En 2013, el primer any que vaig ser mestre, ja es va abordar eixe tema. Vaig preguntar què faríem quan es presentara la situació que les xiques que eixien de botargues amb nosaltres volgueren ballar. Però en este tema mai hem arribat a un acord perquè hi ha membres que no són partidaris que la dona s’incorpore al ball.
– Això sona molt estrany en ple segle XXI.
– Argumenten que el tornejant simbolitza a un cavaller, i per tant no és algo de dones. Jo pense que la igualtat entre homes i dones està per damunt de qualsevol simbolisme. Hui en dia les dones ocupen qualsevol càrrec en tot tipus de professions i no veig el motiu perquè siguen excloses d’este ball. A més no implicaria cap canvi en la processó perquè anirien vestides exactament d’igual manera i el nombre de participants seria el mateix. Jo tinc un fill i una filla. Intente educar-los en la igualtat, i no trobe la manera d’explicar-li a la meua filla, ni al meu fill, que les xiques, de moment, no ballen els tornejants.
– No tots pensaran d’igual manera, no?
– Alguns estan a favor, però hi ha un sector ampli que, sense dir-ho obertament, està en contra d’acceptar a la dona en els tornejants. Per això al setembre de l’any passat vam decidir traslladar la problemàtica al Patronat de la Festa. Si dictaminaven que no, s’acabava l’espera de les xiques que assagen amb nosaltres, i si decidien que sí, entrarien amb les mateixes condicions que la resta.
– I el Patronat finalment vos remet un escrit on autoritza la participació de la dona al ball.
– Sí, i s’empara en dos articles d’una carta del Papa Francesc que parla de la importància de la dona a l’Església. A mi m’ho van comunicar personalment a l’octubre passat. També em van suggerir que hauríem de limitar els anys que es pot estar ballant, per a resoldre el problema de la regeneració, però jo no ho vaig fer públic esperant que fóra el Patronat qui ho comunicara de forma oficial. Tres mesos després, suposant que amb el canvi d’any s’anava a publicar, ho vaig comunicar als tornejants. Va haver reaccions que no vaig entendre i que em van indignar. Hi havia gent que es proposava continuar posant-ho molt difícil a les xiques. Algun em va recordar que s’havien de votar les noves incorporacions i que, en cas de proposar dones, votarien que no. Primer em vaig rebotar, i després em vaig desmoralitzar.
– I vas decidir abandonar…
– Em vaig veure incapaç d’abordar la situació. Saber que havia gent del meu grup que seguia amb la intenció de posar problemes a les dones em va sobrepassar. Encara que la meitat del grup recolzava la meua postura, em vaig rendir, perquè no puc estar al capdavant d’un grup en el qual hi ha gent que no recolza la igualtat entre homes i dones.
– Tot a pesar del vist i plau del Patronat.
– Eixe és en punt més problemàtic i en que dissentisc de molts del grup. Com que el Patronat diu que sí, jo pense que la dona s’ha d’incorporar directament enguany, perquè ja hi ha de preparades per a ballar. No es pot continuar allargant l’espera. Si s’ha de modificar el sistema que utilitzem des de fa tant de temps, és modifica. Però això pareix que és molt complicat.
– Has ballat 20 anys i mai amb dones.
– Per això volia canviar-ho. El temps m’ha ensenyat els errors que vaig cometre. Eixa és l’experiència de la qual parlàvem abans. Volia utilitzar-la perquè fórem més justos. Ara tinc una visió més global de la festa i pense que hauríem de ballar menys temps per a donar cabuda a més gent i que cal botar-se el sistema d’elecció que tenim des de fa tants anys per a intentar prioritzar l’entrada de les dones al ball. Les dones haurien d’estar ballant els tornejants, perquè no és qüestió d’homes i dones, sinó de persones.
