En menys d’un mes hem acudit a les urnes en dos ocasions. Eleccions generals i autonòmiques primer, i tot seguit europees i locals. Les precampanyes i campanyes polítiques han sigut esgotadores, tant per als protagonistes com per als ciutadans als que dia rere dia se’ns bombardejava amb tot tipus de notícies, rumors, enquestes i cavil·lacions. Però ja ha arribat i ja ha passat. El resultat, com sempre, és més satisfactori per a uns que per als altres. Ja se sap que mai plou a gust de tots, encara que em sembla que en esta ocasió, dins de l’optimisme i alegria d’alguns, ningú està per a tirar coets i cantar victòria amb una eufòria desbordada. I és que el pluripartidisme dificulta l’obtenció de majories absolutes en sistemes electorals com l’espanyol.
Carlos Bueno.- En altres països europeus i americans es vota en primera ronda i es decideix als elegits definitius en una segona, la qual cosa sens dubte afavoreix el poder dur a terme el programa de govern promés sense tantes traves com implica la política de pactes que ací vivim. En realitat no sé quin sistema és millor. Tots tenen els seus pros i les seues contres, i el que sembla clar és que el repartiment d’escons que la Llei D’Hondt imposa a Espanya ja mai es canviarà. Així que no cal calfar-se el cap, simplement els polítics han de jugar net amb la nostra democràcia, respectar al ciutadà i intentar fer el millor per i per al poble, no per als seus interessos personals.
Han acabat les votacions i sembla que ara toca tranquil·litat. Amb els escons aconseguits és moment de relaxar-se i posar-se a la feina. Però no és així. Lamentablement la incertesa, el nerviosisme i la crispació continuarà latent, sobretot en estos dies fins que es prenga possessió dels diferents càrrecs. I és que en general els vots han quedat molt repartits i les possibilitats per a formar govern són múltiples. A Algemesí, que és el que ens incumbeix, el PSPV-PSOE ha vist com el seu número de regidors passava de cinc a huit. Un increment substancial però insuficient per a governar en majoria. Així que els acords tornen a estar sobre el tapet una vegada més.
Les possibilitats són variades. Partint de la premissa que es necessiten 11 regidors per a governar en majoria, els socialistes podrien arribar a un acord amb Més Algemesí, que han perdut un regidor però encara conserven tres, els suficients per a donar suport als de Marta Trenzano. Esquerra Unida ha vist minvada per la meitat la seua representació, quedant-se amb dos regidors. Per tant no són suficients per a l’estabilitat que busca el PSOE. Així que hi ha una altra opció, sumar als dos d’Esquerra Unida el representant de Ciutadans. Amb esta possibilitat Més Compromís podria quedar fora de l’equip de Govern.
Ja veuen, el puzle no és tan senzill com poguera semblar en principi. No obstant això, Marta Trenzano ha assegurat en l’entrevista publicada en este mateix periòdic que la seua intenció és la de sumar, quants més millor. La unió fa la força, i amb Esquerra Unida, Més Algemesí i Ciutadans serien 14 regidors. Una altra història són les condicions que cada partit imposaren. Siga com siga, la partida no es guanya fins que no s’arregla. Veurem com queda.
El que sembla evident és que el missatge que ha transmés la ciutadania en les eleccions municipals és que vol més tranquil·litat. El suport als socialistes comporta un desig de moderació, de fugida de radicalismes, i això és el que han de captar els nostres polítics.
Fa uns dies vaig veure a un dels candidats que ha eixit mal parat d’estes eleccions. La seua cara era un poema. Només faltava que portara penjant un cartell que posara “terra engul-me”, i vaig sentir ganes de dir-li: “tranquil, l’important és participar”. Perquè el que de veritat interessa és aportar idees per a col·laborar en la creació d’un poble millor. Així que cal prendre-ho amb filosofia i entendre que el poble demana calma, enteniment i bona fe.
