Carlos Bueno. –
No em va agradar que el meu fill em diguera que volia prendre’s un any sabàtic i no continuar amb els seus estudis. Però vaig recordar que jo vaig fer el mateix amb la seua edat. Li vaig proposar al meu pare que volia treballar i ell em va dir que avant, que quan trobara una ocupació podia deixar d’estudiar. I així va ocórrer. Em van contractar en un magatzem en el que treballava de dilluns a dissabte. Tots els dies fitxava a les cinc del matí. Anava amb bicicleta amb un fred que pelava i quan plovia em posava l’impermeable i les catiusques, les botes d’aigua tan famoses per aquella època. El meu pare mai em va portar al treball amb cotxe ni a mi se’m va ocórrer que havia de fer-ho. No crec m’educara malament, tot el contrari. Em va inculcar valors com l’esforç i el respecte que sempre tinc presents. L’assumpte és que després d’aquella campanya “tirant de caixò” vaig decidir tornar als meus estudis. Així que jo vaig fer el mateix amb la decisió del meu fill, que enguany s’ha posat a treballar en una fàbrica del polígon.
La diferència és que a mi em sap mal que vaja amb bicicleta. No és que jo siga millor que el meu pare, tot el contrari. El que ocorre és que la societat ha canviat i, en general, els pares d’ara som massa sobreproteccionistes. I quan el xicotet de la casa no té amb qui anar al treball sóc jo el que el porta amb cotxe. Sincerament crec que no ho hauria de fer, que hauria de ser ell qui es traguera les castanyes del foc, però què li anem a fer? Em deixe arrossegar per eixa corrent que facilita tot el possible el camí a les noves generacions. Excepte els quae van al camp i algunes xiquetes que es compren botes d’aigua de colors ja quasi ningú té catiusques a casa. Intentem desterrar tot quant signifique esforç i duresa, i no sé si això és tan bo com pensem per al futur dels nostres fills.
Afortunadament el meu fill, com va ser el meu cas, ha decidit que el curs que ve tornarà a estudiar. De moment s’acaba de traure el permís de conduir i, com encara no té pràctica, el continue acompanyant jo al treball. Per cert, que fa uns dies vaig sol·licitar un gual a l’ajuntament per a poder aparcar el cotxe i em van cobrar 22 euros per realitzar el tràmit. L’assumpte és que primer vaig anar a informar-me sobre la documentació que necessitava aportar. Vaig fotocopiar un grapat de papers del banc, del cadastre, de l’escriptura, vaig mesurar l’ample de la porta del baix, vaig fer una foto de l’interior del local… I amb tot el que em sol·licitaven vaig tornar a l’ajuntament, on em van enviar a realitzar un primer pagament al banc. Amb el justificant bancari vaig regressar de nou a l’ajuntament per a entregar-lo i, ara sí, la sol·licitud estava cursada.
En resum, que vaig perdre tot un matí mentre que el temps que em van dedicar a l’ajuntament no va sobrepassar els dos minuts, i em van cobrar 22 euros per la gestió (11 euros per minut!). Però… si vaig ser jo el que vaig fer la gestió! Després em vindrà el pagament de l’impost pel gual, que em sembla lògic i just, però, què volen que els diga?, pagar al meu ajuntament per realitzar un tràmit que ja de per sí generarà una recaptació extra d’impostos al poble em va sorprendre. No estaria mal que, ara que s’acosten les eleccions municipals, els partits polítics intentaren reduir-nos pagaments d’este tipus, a no ser que els 22 euros que ens cobren servisquen per a salvar el pressupost local.
