No els tallaran les pilotes

Penjar en el nostre Facebook de la Veu d’Algemesí un enllaç a l’article i el vídeo de la intervenció de David Alandete davant diputats britànics em semblava una cosa tan interessant com oportuna. A finals del mes passat el Parlament del Regne Unit va arreplegar diferents testimonis en una investigació que tenia com a objectiu estudiar el fenomen de les notícies falses i el seu impacte en l’enteniment públic i en el periodisme tradicional.
En la sessió van comparèixer el citat David Alandete, del diari El País, Francisco de Borja Lasheras, cap de l’oficina a Madrid del Think Tank Consell Europeu de Relacions Exteriors, i Mira Milosevich-Juaristi, professora d’Història de les Relacions Internacionals en l’Institut d’Empresa de Madrid. Tres experts en la matèria, tres estudiosos, tres elegits. Et poden caure millor o pitjor, ser de la teua mateixa ideologia política o d’una altra molt diferent, agradar-te més o menys, però no hi ha dubte que es tracta de tres fenòmens. I un d’ells, David Alandete, és d’Algemesí, la qual cosa carregava de raons la inclusió de la notícia en qüestió en el nostre Facebook, molt centrat en tot quant té a veure amb la nostra ciutat i els nostres veïns.
David és director adjunt de El País, que té 100 milions de lectors i està entre els 10 diaris més llegits del món. Per tant podríem convindre que David és un dels 10 directors adjunts més importants del món. I repetisc, és d’Algemesí! És per a estar orgullosos d’ell, et caiga millor o pitjor, tinga la teua mateixa ideologia o una altra molt diferent, t’agrade més o menys.
I David d’Algemesí va estar en el Parlament britànic explicant en fluid anglés la repercussió que una suposada maquinària d’ingerències russa pogué perpetrar en el procés català. Però açò era secundari per a mi. L’important era el personatge, el seu càrrec i on estava intervenint. Ho haguérem publicat igualment encara que estiguera defensant una tesi sobre la separabilitat dels agapornis africans.
Però va haver qui no ho va entendre així, i alguns dels favorables a la independència catalana (respectable opció) es van dedicar a insultar, desacreditar i menysprear a l’insigne algemesinenc a través de les xarxes socials (i això no és respectable). Hi hagué qui va arribar a vomitar el seu indisimulable odi sense cuidar les formes, què dic les formes?, va haver autèntics analfabets que apenes sabien escriure que es van atrevir a qüestionar la vàlua de David. Personalment opine que molts missatges ratllaven el delicte d’incitació a l’odi, que pot comportar penes de presó de fins a dos anys. No estaria mal que Alandete denunciara el cas i que la justícia dictaminara. Vivim en una democràcia modèlica de la que alguns estan fent mal ús, i convé que la justícia marque els límits entre la llibertat i el llibertinatge, entre el dret i la transgressió.
Algú dels covards que van injuriar a David escudats darrere de comptes anònims inclús va relativitzar la condició democràtica del nostre Estat insinuant que més bé pareixia una dictadura. Doncs bé, jo li ho explique. En una dictadura els hagueren tallat les pilotes (ous, testicles, collons) a aquells que han presumit de dir coses com: “La meva filla amb quatre anys ja sap escriure ‘puta Espanya’ i ‘Alandete subnormal’ amb lletra lligada”. “Em fa vergonya Alandete”. “Vergonya mundial”. “Sempre s’ha dit que una hòstia ben pegada a temps és mà de sant”. “Em cau malament eixe tío” (quin argument!). “D’Algemesí havia de ser”. “Més fort li teníem que haver pegat de menuts”. Però com estem en democràcia els que han fet estes entranyables manifestacions conservaran les seues pilotes, eixa és la diferència.
Que ningú pense que estic a favor de la dictadura o de la evisceració de testicles, tot el contrari; crec en la llibertat d’expressió, en la democràcia i en “els collons per a les ocasions” i donant la cara. El que passa és que sense respecte els qui demanen més democràcia solen convertir-se en dictadors intolerants, i així tot perd la seua raó.
Este periòdic seguirà publicant notícies d’Algemesí i dels seus veïns amb independència de la seua ideologia política. Només demanem respecte per a tots, el que hauria d’imperar sense que a ningú se li haja d’amenaçar amb tallar-li els ous o clavar-lo dos anys en la presó. Respecte democràtic.