Les últimes setmanes han sigut molt mogudetes a nivell polític a Algemesí. En la passada edició de LVA els explicàvem el culebró que protagonitzaven Esquerra Unida i Més Algemesí per a que estos últims entraren a formar part de l’equip de govern. Els recorde que, al principi, anaven de la mà al costat del PSPV. Es va trencar el principi d’acord quan es va negociar qui hauria de ser alcalde, però sobre la taula van quedar reflectits 115 punts pactats entre els tres partits. Ara, quasi dos anys després que el nou ajuntament quedara constituït, EU va convidar a M+S a pujar-se de nou al carro. Per què? Molt probablement perquè, per a atendre bé les funcions que havien d’exercir en el consistori, necessitaven alliberar algun regidor més. Solució: sol·licitar aliances, demanar reforços.
Tot indica que Bermúdez estava per la labor si ell també era un dels alliberats o, almenys, s’alliberava algú del seu grup. Sembla ser que fins i tot es va parlar de sous, però la societat no va tirar cap avant perquè els socialistes no van donar el seu beneplàcit. Damunt, en una de les últimes Comissions de Benestar, la regidora Ana Girbés, davant una proposta relativa a un dels 115 punts prepactats, digué clarament que eixes propostes no els obligaven a res perquè M+S no estava en el govern.
El dilema és interpretar si eixes 115 propostes es van pactar perquè es produïra la investidura de Marta Trenzano o si es tractava d’un acord per a formar una coalició de govern a tres bandes. Si només s’havia de complir en cas de formar un tripartit, Ana Girbés va dir la veritat. Però si pel contrari era per a aconseguir tirar fora de l’alcaldia al PP, Josep Bermúdez tenia raó.
Siga com siga, M+S se va prendre molt malament l’afirmació de la regidora socialista i va demanar una disculpa, cosa que no va arribar a produir-se. Davant tal circumstància els de Bermúdez van decidir utilitzar l’últim plenari per a proposar la retirada de l’alliberament d’Ana Girbés i de dos regidors més de l’equip de govern, Marc Vendrell i Mar Pintor, els dos d’EU. La proposta va tirar endavant gràcies als vots favorables del PP, que en la seua nota de premsa explicava de forma detallada els motius de la seua decisió. Podrà agradar o no, però argumentaven perfectament les raons per les quals retiraven la confiança a cadascun dels afectats. Per contra, el comunicat de M+S, amb frases com: “Ana Girbés cobra de l’erari públic gràcies a l’aprovació dels 115 punts” o “durant una setmana esperavem algún tipus de rectificació però no es va produïr, així que no tinguérem més remei…” deixava entreveure un aire de rabieta.
No obstant açò, a continuació la seua nota assegura que “ara s’obri la possibilitat tant sol·licitada per EU d’alliberar amb eixos diners al seu cap de llista, possibilitat que sempre ha estat damunt la taula”.
És a dir, que tot pot ser una tàctica per a aconseguir dur a terme el que només unes dates abans s’havia trencat: Pere Blanco alliberat, i Bermúdez també? “Ara cal que repensen moltes coses i en el camí ens trobarem. Si volen”, acaba dient en el seu comunicat. O siga, que les espases segueixen en alt i qualsevol cosa pot ocórrer, també un nou intent de pacte. Ocórrega el que ocórrega, quina ens espera. De tranquil·litat estiuenca res. La meua opinió és que PSPV, EU i M+S haurien d’asseure’s i negociar amb sentit comú i tolerància, cedint tots en algunes de les seues pretensions per a aconseguir acabar la legislatura sense crispacions. No fer-ho només aconseguirà contagiar a la ciutadania de rancors i antipaties, i això no és bo per a Algemesí.
D’altra banda, vull denunciar un parell de fets que tenen a veure amb este periòdic. Un d’ells va succeir en l’últim plenari, on una ciutadana va assegurar que La Veu d’Algemesí va rebre 7.000 euros en subvencions durant l’últim any de mandat del PP. Doncs bé, li explique. Al contrari que altres mitjans de comunicació, LVA mai ha tingut subvencions, mai. Imagine que la ciutadana volia referir-se al fet que l’anterior equip de govern va pagar la publicitat institucional que va contractar, igual que fan la resta de comerços que s’anuncien amb nosaltres. Perquè, al no tindre subvencions, ens mantenim només gràcies a la publicitat. A més la xifra és sensiblement inferior a la que ella va fer referència (encara ens tocarà denunciar-la?).
També semblen preocupades unes companyes de premsa per la inversió publicitària que l’actual ajuntament ha realitzat en esta publicació. La comparen amb la que el seu mitjà rep -que estic convençut que és major- i els pareix que elles mereixen encara més, sense tindre en compte que les tarifes són molt diferents depenent del mitjà i tiratge. Poden estar tranquil·les, nosaltres seguirem treballant i no indagarem en quant reben els altres ni farem que els politics perden el temps en açò.
I finalment. Em crida l’atenció que, a hores d’ara, després de més de cinc anys de publicació d’este periòdic, al meu soci Moisés li demanen la credencial per a entrar a fer una foto en el Teatre Municipal. No m’haguera sorprès si ací no ens coneguérem, o si s’haguera sol·licitat credencial a la resta de companys, però només a nosaltres… no em va agradar.
Tot açò no serà perquè ja hi ha part d’algemesinencs contagiats de rancors i antipaties? No vull pensar malament, al contrari, vull creure que tots tenim clar que vivim en una societat en la que ha d’imperar la llibertat de premsa. Esperem que els nostres representants polítics donen ja bon exemple de respecte i convivència en democràcia. Pel bé i la tranquil·litat de tots. Perquè si no, quina ens espera.
